Home

Comic_style_post_r2d

L’altre dia anava pel carrer amb el meu fill, a qui li està sortint un premolar que es veu (i es nota) que li fa mal; ell no parava de rondinar, tot i els meus intents per consolar-lo, quan, de sobte, una senyora que passava pel nostre costat va i li diu, fent aquell típic gest del silenci: NO T’ENFADIS.

M’hagués agradat donar-li les gràcies per l’intent d’ajudar-nos a la dona que, després, va continuar el seu camí tan ampla; i m’hagués agradat dir-li alguna altra cosa també… Però, enlloc d’això, em vaig limitar a recordar-li a en Pau que té tot el dret del món a queixar-se, plorar, enfadar-se tant com vulgui. Igual que d’estar content. Que totes les emocions, sentiments són lícites. I que ningú (ningú) pot decidir què, com ni quan ha d’expressar el que sent. Ja arribarà el dia que ell mateix aprendrà a fer-ho.

Advertisements

One thought on “NO

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s