Home

Diu la llegenda que un dels descobridors d’Austràlia, el Capità Cook, viatjava pel país acompanyat d’un aborigen quan va creuar-se’ls pel camí un estrany animal. L’home va preguntar-li al seu guia què era aquella bèstia i ell, que no entenia un borrall d’anglès, va respondre-li en el seu propi idioma: gangurru— que significa “no entenc”.

La realitat es configura a base d’interpretacions, pròpies i alienes, com bé demostra aquesta anècdota que va donar lloc al nom dels cangurs. Però t’has preguntat mai quantes coses es perden entre la interpretació, el missatge i l’interlocutor? Et dones alguna vegada permís per dubtar? Per desconèixer? Per descobrir? Per perdre’t… o per no saber?

Reconèixer que no saps res pot semblar un oxímoron o fins i tot contraproduent. Ens és més fàcil etiquetar, opinar o jutjar de forma automàtica. És clar que resulta difícil obtenir espai per a nous aprenentatges, quan vivim amb la certesa de saber-ho tot; com tampoc es pot omplir un got que ja està ple… Per això, escoltar amb atenció, tenir una actitud oberta, d’acceptació i comprensiva, ens pot ser molt útil. I no sols per a conèixer més o millor als altres, entendre el que volen comunicar-nos, sinó també aspectes insòlits de nosaltres mateixos.

L’aventura més emocionant és la interior. I encara més si la vivim com un etern turista… Bon viatge!

2708401126_8ed556ddb4

Podeu veure la inspiradora xerrada “It is possible to be in both worlds” de Mooji aquí o clicant sobre la imatge.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s