Home

És interessant veure com, amb els anys, el consumisme al voltant de les celebracions ha anat evolucionant i transformant-se; especialment en aquestes dates. Potser en aniversaris o moments especials un simple detall és suficient, pel qui ho regala i per qui el rep; però això sovint no és aplicable a grans festivitats… ni a la vida en general.

Recordo una època en la que dedicar temps, esforços i il·lusió en buscar, fer o obtenir un regal per a algú era sinònim d’estima i de valor; una època en la que importava més l’intangible que el volum o les formes; el present, més que el passat o el futur i la persona més que una marca o un eslògan. Recordo una època en la que eren benvingudes les sorpreses, on gairebé tothom gairebé sempre l’encertava i no hi havia lloc per tiquets, sobres, ni xecs regal.

Com a societat (i com a individus) vivim sotmesos al capitalisme. En el seu nom treballem, per guanyar diners (o per guanyar-nos la vida) i poder gastar-la en aconseguir objectes, espai per emmagatzemar-los o temps per gaudir-ne. I, al principi, aquest sistema tenia els seus avantatges; però és un peix que es mossega la cua. Perquè mai en tenim prou. Ni de diners, ni d’hores, ni de coses, ni de lloc…

Volem estar a l’última, volem el millor, per nosaltres, per aquells que estimem, però… entre poc i massa. Hi ha cada cop més gent que demana caritat al carrer o que remena contenidors, més famílies en el llindar de la pobresa o passant gana; i, alhora, mai s’havia llençat ni fet malbé tant de menjar o desaprofitat tants recursos com avui dia.

Nada es suficientes. Todo es demasiado ok

Segons diverses enquestes i estudis, en els darrers anys, han augmentat l’estrès, la depressió, la infelicitat, el consum d’ansiolítics, de relaxants musculars, de calmants… I sí, podem responsabilitzar de tot a la crisi, però no és la crisi també producte d’haver estirat més la mà que la màniga (ja sigui de forma individual o col·lectiva)? I no són també les crisis oportunitats per aprendre, per millorar i reconstruir allò que ja no funciona (potser, en aquest cas, el sistema)?

El rei ha mort. Visca el rei. (I que consti que no no ho dic amb segones.)

Captura 2013-12-25 22-30-32

Aquí podeu escoltar (veure, llegir) una inspiradora conferència/ proposta de la mà de TED.

Un article de Teresa Roig publicat a Plantes d’interior de l’Anoiadiari.cat que trobareu aquí.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s