Home

Just avui, amb la tristor d’una pèrdua que— tot i ser llunyana, dol— em trobo sentint-me feliç com feia algun temps que no em sentia. Feliç perquè sí. Fa uns dies que me’n recordava, d’aquells atacs de riure inexplicables que, cap als vint-i-tants anys van anar desapareixent; d’aquell sentiment que a vegades m’envaïa, així, de bones a primeres, omplint tots els racons del meu cos, tensant-me el somriure; aquella estranya satisfacció… El mateix que, amb el temps, he après a anar recuperant. I no només per sort.

Just avui salto i ballo com feia dies que no feia. I és curiós perquè, “he de” fer coses i, mira, ves per on, no les faig. Només canto i salto per la casa connectada al iPod. I em quedo tan ample. Potser és un matí perdut; o potser és el més ben invertit en mesos. Potser si no fos autònoma i hagués d’anar a “fitxar” no podria fer-ho; o potser sí? Crec que la majoria de convenis donen al treballador dies personals, oi? Doncs avui és un d’aquests. Un dia pel personal. Per riure, per saltar, per ballar… Per viure. Que en són quatre… Fem-los valdre la pena.

Va per tu, Tatiana. Gràcies i… bon viatge.

1391724410238

Advertisements

2 thoughts on “personal

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s