Home

A aquells que no heu mirat mai les etiquetes del que compreu i consumiu, us convido a fer-ho. És una lectura d’allò més estimulant— en un sentit molt ampli. I sorprenent. Com la dels ingredients d’un pot de llegum. Qualsevol pensaria pel seu aspecte que conté sols la lleguminosa en qüestió, aigua i sal, com quan les fas a casa. (Més conservants, és clar, per a que durin més temps— a la fàbrica, als magatzems, als prestatges de les botigues, al rebost,…) Però— alerta!—en la majoria de casos les acompanya també un misteriós component batejat amb el nom de EDTA CaNa2. O sigui àcid etilendiaminotetraacètic. També anomenat segrestant.

El primer cop que vaig llegir-ho se’m va escapar el riure; després, ja no tant. I és que aquesta sal química, molt utilitzada en la confecció de sabó i detergent—per variar!—, s’incorpora a les conserves pel seu efecte antioxidant. Això significa que manté el color i l’aspecte del producte, impedint que els minerals i el procés natural de descomposició faci la seva. Efectivament el poder quelant del EDTA és molt útil en casos d’intoxicació per metalls pesats, doncs ajuda a excretar-los; però en el cas del menjar, inutilitza gran part de les propietats beneficioses de l’aliment, dificultant al cos l’absorció de les vitamines i els minerals (entre ells el ferro, un dels principals motius pels quals paradoxalment es consumeixen llegums). Potser per això està en la llista negra de la FDA (Administració Americana d’Aliments i Drogues) o se n’ha prohibit l’ús a Austràlia, mentre a la resta de països diversos estudis intenten connectar-hi símptomes com deficiències de calç, rampes musculars, trastorns intestinals, problemes de ronyó, etc.

-1

El que succeeix amb el menjar modern— per dir d’alguna manera als aliments que es processen i alteren química i artificialment, en pro de facilitar-ne el consum, encara que sigui en perjudici de la salut—és quelcom semblant a la síndrome d’Estocolmo. Aquesta condició malaltissa, que va inventar un psicòleg assessor policial,  arran d’un atracament amb segrest al banc de la capital sueca, es basa en la simpatia i el vincle d’unió que desenvolupa la víctima respecte al seu segrestador. Una resposta emocional d’allò més incomprensible. Però això… això és el colmo. I punt.

Mengem merda i ens agrada.Perquè fan que així sigui i nosaltres repetim. No vols caldo? Doncs dues tasses. En (petita) part per inconsciència i, en (gran) part perquè ja no sabem ni quin gust tenen les coses. S’han alterat tant els processos en origen, que no cal preguntar-se què va primer, si l’ou o la gallina. En un sistema que prioritza el benefici i juga amb els límits del que és i el que no és saludable, ja podem imaginar-nos què va primer… I no cal ser català per saber-ho.

Aquí podeu consultar (en anglès) l’informa realitzat per la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura).

Aquí encontraréis el artículo en castellano gracias a Google Translator.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s