Home

Hi ha qui diu que, a la vida, tot té un preu; i hi ha qui ho creu… i qui hi ha qui no. El que està clar és que les coses— i amb això ens referim a moltes, en general— tenen valor. I el valor es una moneda de canvi relativa, independent de la borsa, que pot prendre la forma de diners, d’esforç, de temps,… Però que sempre importa. Tota la vida. Potser per això, després de citar als diners, les joies, les rendes el diccionari defineix tresor com quelcom molt bo (o algú) digne d’admiració i estima.
L’exemple ideal per a entendre aquesta dissertació és la innocència— que el mateix glossari qualifica de manca de culpa, astúcia o malícia. La innocència, aquella qualitat que va sobretot lligada a la infantesa és un bé preat i caduc. I això, justament, la converteix en un tresor. Un tresor que el nen ignora i sovint, per desgràcia, l’adult també.
La capacitat d’observar, de descobrir el món i meravellar-se’n és pròpia dels infants, perquè encara no han adquirit el costum— no direm si bona o mala— de jutjar. En la seva mirada no hi ha judicis de valor, perquè saben que tot en té. Es deixen sorprendre, queden fascinats, confien plena i cegament; s’entreguen a la vida sense condicions ni sospites. Sense mirar l’etiqueta del preu. Creuen que l’univers ha estat concebut de nou per a ells… i, en part és veritat. Ningú pot veure’l igual, ni a través dels seus ulls. Però aquesta habilitat— o virtut— té una data de caducitat, que tot i no estar escrita enlloc, els mapares ajuden en bona part a concretar. Uns mapares que, com la majoria d’adults, provablement intenten recuperar cada dia aquella espurna vital que van perdre en algun moment de la seva vida…
Recordes quan eres petit/a i creies que la lluna seguia el teu cotxe? Que els teus mapares tenien totes les respostes? Que el món sencer girava al teu voltant? Doncs permet al teu fill/a gaudir d’aquesta meravellosa sensació el màxim de temps possible. Deixa que cregui en els Reis Mags i que tingui un amic invisible. Estalvia’t els judicis, valora la innocència com l’habilitat de ser feliç que és i, si tens sort, potser fins i tot la pots compartir. Recordes què deia el poeta Rubén Darío? ”Juventud, divino tesoro…”

12-12-2013 029

Aquest és un tast de l’assaig sobre mapaternitat en el que estic treballant—de pròxima publicació— i ell, el petit que l’ha inspirat.

Puedes leer este artículo en castellano aquí gracias a Google translator.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s