Home

Aquest matí, quan he mirat la meva agenda, he vist que al capdamunt de les coses a fer durant la jornada, en lletra petita hi posava Felicitat. I se m’ha escapat el riure. Després m’ha vingut a la memòria aquella cosina del meu pare que es deia així, una dona gran i menudeta alhora, molt riallera. I se m’ha escapat un sospir. No sé si era una santa, però tenia sempre una lluïssor especial als ulls i un somriure als llavis. Potser per això la recordo amb afecte…

Per mi, des de fa temps, els divendres ja no tenen aquell misticisme de l’arribada del clímax setmanal. (I mira que l’havien tingut: durant una època, tenia un bolígraf exclusiu per aquest dia, amb una banderola handmade que deia Por fin es viernes! Encara el guardo, però ja no el necessito.) Bàsicament per dues raons: primera, que sóc autònoma— formo part del selecte club dels que sempre/ mai treballen; i segona, perquè ara sé (o almenys ho crec així) que cada dia és especial i ens dóna les mateixes possibilitats per ser feliços o no. El què en fem, ja és cosa nostra.

Jo, avui, ja m’he decidit. En aquest cas, com bé diuen, considero que “el que parte y reparte, se queda la mejor parte”.

I tu?

Avui és el dia de la Felicitat

Si tu també en vols repartir, pots descarregar-te el cartell aquí: Avui és el dia de la Felicitat

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s