Home

Segons el diccionari (sí, ho sé: m’encanta buscar i (re)descobrir el significat literal de les paraules) imbècil és una persona poc intel·ligent, sinònim d’estúpid o idiota. I afegeix: “es fa servir com un insult”. Òbviament, no hi diu res de l’ús irònic d’aquesta paraulota, ni de si aquesta forma d’utilització— la irònica— la fa menys despectiva o no. Al cap i a la fi, el diccionari no deixa de ser una caixa d’eines; les eines són el que són i cadascú en fa el que considera adient. I no cal pas buscar el significat d’adient, perquè podríem debatre una bona estona sobre què ho seria o no… Però crec que dir-li imbècil a un nen no ho és. Ni irònicament.

MjAxMy01ZjZhNDI3M2IyZWI2M2Jj

Fa uns dies que corre per les xarxes un interessant vídeo* sobre la importància de l’ús de les paraules a l’hora de dialogar o dirigir-nos als nens. De com els adjectius amb què els qualifiquem els adults es converteixen en etiquetes i, per sort o per desgràcia, amb el temps, en creences. I dic per sort o per desgràcia, per casos com el de l’article del Huffington Post d’una mare bloguera que es refereix a la canalla de tres anys com a imbècils (traducció de l’anglès assholes).

Podeu llegir l’article aquí, o clicant sobre la imatge.

Captura 2014-03-22 09-22-02

Em sorprèn que els adults, amb la nostra gran saviesa i dilatada experiència vital, no ens adonem del poder que exercim sobre els petits. Que no sapiguem que la ironia és cosina germana dels judicis de valor, i que els nens no entenen ni una cosa ni l’altra. Justament perquè encara estan descobrint el món i fent-se’n una idea— la seva pròpia (si se’ls ho permet). Ens lamentem sovint de les nostres infanteses i, després, fem el mateix o pitjor. Menysprear o fer broma de les necessitats, sentiments i desitjos de la quitxalla. Com si ells no fossin persones. Com si pel fet de ser més baixets, més novells en això de viure, tinguessin menys criteri o les seves emocions i demandes fossin menys lícites que les nostres. Però que siguin menuts no els fa tenir menys drets ni menys raó.
L’únic que tenen potser en menor grau, és poder. Sobretot quan els hi prenem.

*Podeu veure aquí el vídeo en qüestió, o clicant sobre la imatge.

Captura 2014-03-22 09-33-20

Entenc la frustració que experimenta un (ma)pare davant el repte— els múltiples i constants reptes— de la (ma)paternitat. Ho entenc de primera mà. Inclús que aquesta mare bloguera del Huffington s’indigni pel comportament de la seva canalla fins a aquest punt. Però queda ben palès que no entén un munt de coses, començant per ells. Per això parla d’epidèmia, d’aguantar, de posar-la a prova i de suborns, en lloc d’etapa evolutiva, convivència, oportunitat d’aprenentatge o negociació. Per això, bateja als nens de 3 anys (en general!) amb qualificatius com assilvestrats, insuportables, passotes… Perquè és incapaç d’escoltar, dialogar, entendre o respectar. I jo em pregunto: no serà ella l’assilvestrada, la insuportable i la passota? Faltaria veure què hi diuen els seus fills. O com se sent quan, el dia de demà, la tractin d’imbècil a ella… Irònicament, és clar.

Puedes leer este artículo en castellano aquí gracias a Google translator.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s