Home

A aquestes alçades, provablement ja tots hem fet el canvi d’armari (o estem en procés d’acabar-lo) i hem patit aquell déjà vu de sempre sobre la quantitat de roba que tenim, la que no ens posem, la que sí, la que no sé ni si em cabrà… En el traspàs d’indumentària, fem provatures i desfilades, lloc per a les noves adquisicions i reubiquem les de la temporada actual per al seu ús, després de múltiples rentadores, assecadores, etc i, finalment, d’entaforar les peces hivernals al fons de l’armari o en caixes. Un tetris digne d’una passarel·la— o vàries— i que, en alguns casos, dura més que la setmana de la moda. És clar que comencem des de ben menuts a interessar-nos per la roba. I el nostre interès en ella creix amb nosaltres.

munecas3

Imatge extreta del bloc Juguetes de antes.

Els usos i costums al respecte, però, han variat de forma dràstica en el darrer segle. La roba, com tantes altres coses, s’ha convertit— gràcies al capitalisme— en un objecte de luxe representatiu d’un estatus social i econòmic. En tenim de totes les formes i colors, textures i teixits, llargades i dissenyadors. En tenim per parar un tren. O dos. I, per si els armaris, calaixos o vestidors no estan prou plens encara, de tant en tant, rebaixes i promocions de grans magatzems i botigues, ens recorden què es porta ara. Allò que has de comprar per afegir-te al ramat, no fos cas que te’n surtis amb el teu propi estil personal i creis tendència. I, per si de cas, com que tot torna— ves que no puguis aprofitar alguna peça de fa uns anys, oh, blasfèmia!— les marques i productors s’encarreguen d’assegurar-se que la roba duri el just i necessari. Una temporada i les rentades justes, que l’aigua va cara…

Captura 2014-06-05 11-28-56

Pots llegir aquí la noticia a El Periódico.

 

Sí, també en l’univers tèxtil existeix l’obsolescència programada. Això i l’explotació laboral— infantil o no— per tal de produir la major quantitat amb el mínim cost, encara que sigui a costa de deslocalitzar empreses i gastar en transport en lloc de sous. Tot, amb l’objectiu d’aconseguir el major benefici possible. Econòmic, és clar, i només per a alguns… Però, i si aprofitem el canvi d’armari per fer un canvi més profund? Més significatiu? I si prenem consciència del valor— en un sentit àmpli—de cada peça de roba i la gaudim de veritat? Perquè, siguem realistes: de tota la roba que tens, quin tant per cent et poses de forma habitual? No és la primera vegada que et fas aquesta pregunta, oi? Doncs tampoc ets l’únic/a.

Proyecto333_cabecera

Pots descobrir aquesta interessant iniciativa- experiment aquí.

Vivim en una societat feta a la nostra mida i semblança, en la que trobem infinitat d’opcions a qualsevol situació o dilema. Podem desfer-nos de tota aquella roba que ja no fem servir, duent-la a algun col·lectiu o ONG; podem fer-ne intercanvis entre amics i familiars, en mercadillos o amb iniciatives més institucionals com aquesta; podem reciclar-la, tunejar-la regalar-la,… Inclús podem deixar de comprar-ne o fer-ho amb consciència— de què, a qui, on— i, així, simplificar-nos la vida i l’armari.

 

Puedes leer este artículo en castellano aquí gracias a Google translate.

 

 

Advertisements

One thought on “canVI D’Armari

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s