Home

(En castellano a continuación.)

Abans de treballar, durant un bon grapat d’anys, en el gremi publicitari, els anuncis, el màrqueting i les campanyes em fascinaven; després, ja no tant. Especialment aquells que tenen l’objectiu d’emmascarar, distreure, fer neteja o, directament prendre el pèl al consumidor. (O sigui a mi. A nosaltres.)

Per exemple, em posa de molt mala hòstia veure que sucs de fruita com Granini o Juver es venen com una opció saludable i, en realitat, estan fets a partir de polpa concentrada, amb una quantitat de sucre o edulcorants afegits que fa fressa— fins i tot després de dir-te, a la lletra gran, que només porta els sucres naturals de la fruita en qüestió.

També em fan emprenyar de mala manera, la majoria dels productes dirigits al públic infantil, com Donuts, Bollycaos o similars, que van farcits de cereals d’origen dubtós— a Espanya encara no és obligatori etiquetar els transgènics— i greixos saturats, a més de la beneïda sacarosa— que és el Sant Grial del capitalisme, a jutjar per la inimaginable quantitat d’aliments que en porten.

I, en darrer lloc, per seguir amb el reguitzell de mostres que em fan bullir la sang, hi ha una de les marques a qui primer  vaig agafar tírria quan en fèiem els spots a l’empresa on treballava, que és Knorr: els reis de claims o eslògans que fan referència al sabor—probablement perquè alguns dels seus productes arriben a dur fins a 3 tipus de potenciadors del sabor diferents. (Per a ser més concrets, els seus caldos en format pastilla. I si, a aquestes alçades de la vida, algú encara no sap els efectes secundaris, addictius i perjudicials d’aquestes “Es”, en trobarà referències múltiples per tot Internet.)

Toasting with Milk Glass

Aquí, un interessant article sobre per què la llet no és tan beneficiosa com en volen fer creure.

Ara, l’última campanya que m’ha posat de molt mala llet (i mai més ben dit!), és la de “Cap nen sense bigoti”. Primer de tot, perquè és una acció de La Caixa, que, només invertint en silenci el que han gastat a fer-se sentir, ja no els caldria demanar-nos la col·laboració— si el que volen és fer una acció social significativa. (És clar que, no oblidem, que l’Obra Social és l’òrgan de l’entitat bancària que els ajuda a desgravar, o sigui que en alguna cosa han de gastar-se una petita part dels beneficis que obtenen gràcies als nostres diners…)

En segon lloc, em posa els pèls de punta— i em provoca una barreja d’angúnia i llàstima—, tant el títol de “La gran recollida de llet” com les imatges de nens (o adults famosos) amb un bigoti blanc.

I, en darrer terme, però no menys important, el fet d’haver escollit aquest producte i no un altre: el làctic per damunt del cereal o el llegum. Per què? Per què escollir aquest aliment que, des de fa anys se sap que produeix un gran nombre d’intoleràncies i al·lèrgies en infants; que és d’allò més antinatural— el cadell d’home és l’únic mamífer que consumeix la llet d’un altre animal— i encara més fer-ho al llarg de tota la seva vida adulta, assíduament…

Que consti que no tinc res en contra del consum de làctics— tot i que no en sóc ni gaire fan, ni practicant—, però penso que ni la llet és l’aliment amb més calci que podem consumir, grans o petits— el sèsam en conté unes 5 vegades més i algunes algues també—; i millor no parlem dels bacteris, hormones, dioxines, antibiòtics, greixos, etc. que conté, en major o menor mesura, o dels seus efectes secundaris… Cert que té algunes virtuts— sobretot si és ecològica— no en va en donaven als malalts i moribunds en exclusiva, el segle passat mateix, com a remei guaridor; però resulta molt sospitós que, amb el temps, s’hagi convertit en un producte de consum quasi obligatori, com tants altres, dins del sistema alimentari saturat en què vivim— amb sobrepès, colesterol, diabetis…

I jo continuo preguntant-me: per què? Per què combreguem amb rodes de carro com aquesta— afirmació, campanya, estratègia? Per què no adquirim l’hàbit de llegir la lletra petita, d’informar-nos, de descreure? Per què no ens convertim en consumidors poderosos i escollim allò que realment ens beneficia, a títol personal i com a societat? Ni idea. Ara, confio que tot arribarà. Que arriba. No sóc l’única que ho pensa. Ni l’única a qui, tot això, fot de mala llet. Crec, vaja. Perquè, al cap i a la fi, és la meva opinió només. Cadascú és lliure del creure (menjar i beure) el que vulgui. Faltaria.

(Article publicat a Anoiadiari.cat.)


Antes de trabajar durante años en el gremio publicitario, los anuncios, el marketing y las campañas me fascinaban; después, ya no tanto. Especialmente aquell@s que tienen el objetivo de enmascarar, distraer, limpiar o, directamente, tomar el pelo al consumidor. (O sea a mi. A nosotros.)
Por ejemplo, me pone de muy mala hostia ver que zumos de fruta comoGranini o Juver se venden como una opción saludable y, en realidad, están hechos a partir de pulpa concentrada, con una cantidad de azúcar o edulcorantes añadidos que pone los pelos de punta— incluso después de pones en la letras grandes, que sólo lleva los azúcares naturales de la fruta en cuestión.
También me cabrean de mala manera la mayoría de los productos dirigidos al público infantil, como Donuts, Bollycaos o similares, rellenos de cereales de origen dudoso— en España todavía no es obligatorio etiquetar los transgénicos— y grasas saturadas, además de la “bendita” sacarosa— que es el Santo Grial del capitalismo, a juzgar por la inimaginable cantidad de alimentos que llevan.
Y, en último lugar, para seguir con la retahíla de muestras que me hacen hervir la sangre, hay una de las marcas a quien cogí tirria cuando hacíamos los spots en la empresa donde trabajaba, que esKnorr: los reyes de claims o eslóganes que hacen referencia al sabor— probablemente porque algunos de sus productos contienen hasta 3 tipos de potenciadores del sabor diferentes. (Para ser más concretos, sus caldos en formato pastilla. Y si, a estas alturas de la vida, alguien todavía no sabe los efectos secundarios, adictivos y perjudiciales de estas “Es”, encontrará referencia múltiples por todo Internet.)

Toasting with Milk Glass

Aquí un interesante artículo sobre porqué la leche no es tan beneficiosa como nos la pintan.

Aunque la última campaña que me ha puesto de muy mala leche (y nunca mejor dicho!), Es la de “Ningún niño sin bigote”. En primer lugar, porque es una acción de La Caixa, que, sólo invirtiendo en silencio lo que han gastado en hacerse oir, ya no necesitarían pedirnos la colaboración— si lo que quieren es hacer una acción social significativa . (Claro que, no olvidemos, la Obra Social es el órgano de la entidad bancaria que les ayuda a desgravar, o sea que en algo tienen que gastarse una pequeña parte de los beneficios que obtienen con nuestro dinero…)

En segundo lugar, me pone los pelos de punta— y me provoca una mezcla de angustia y lástima—, tanto el título de “La gran recogida de leche” como las imágenes de niños (o adultos famosos) con un bigote blanco.
Y, por último, pero no menos importante, el hecho de haber escogido este producto y no otro: el láctico por encima del cereal o la legumbre. ¿Por qué? ¿Por qué elegir este alimento que, desde hace años se sabe que produce un gran número de intolerancias y alergias en niños (y adultos); que es de lo más antinatural— el cachorro de hombre es el único mamífero que consume la leche de otro animal–, y aún más hacerlo a lo largo de toda su vida adulta, asiduamente…

Que conste que no tengo nada en contra del consumo de lácticos— aunque no soy ni demasiado fan, ni practicante—, pero pienso que ni la leche es el alimento con más calcio que podemos consumir, grandes o pequeños— el sésamo contiene unas 5 veces más y algunas algas también—; y mejor no hablemos de las bacterias, hormonas, dioxinas, antibióticos, grasa, etc. que contiene, en mayor o menor medida, o de sus efectos secundarios… Cierto que tiene algunas virtudes— sobretodo si es ecológica—, no en vano se la daban a los enfermos y moribundos en exclusiva, el siglo pasado, como remedio sanador; pero resulta muy sospechoso que, con el tiempo, se haya convertido en un producto de consumo casi obligatorio, como tantos otros, dentro del sistema alimentario saturado en el que vivimos— con sobrepeso, colesterol, diabetes…

Y yo sigo preguntándome: ¿por qué? Por qué comulgamos con ruedas de carro como ésta— afirmación, campaña, estrategia? ¿Por qué no adquirimos el hábito de leer la letra pequeña, de informarnos, de descreer? ¿Por qué no nos convertimos en consumidores poderosos y escogemos lo que realmente nos beneficia, a título personal y como sociedad? Ni idea. Pero confío en que todo llegará. Que llega. No soy la única que lo piensa. Ni la única a quien, todo esto, pone de mala leche. Creo, vaya. Porque, al fin y al cabo, est@ es sólo mi opinión. Cada uno es libre de creer (comer y beber) lo que quiera. Faltaría.

(Artículo publicado en Anoiadiari.cat)

Advertisements

2 thoughts on “DE MALA LLET

  1. A mi em sembla pervers l’anunci d’almiron on mentres anuncien llet de fórmula de continuació mostren una mare alletant el seu nadó. Una perquè equiparen les dues maneres d’alletar i sabem que no és igual. I dos perquè en cas d’optar per l’alletament artificial no es justifica la llet 2 en comptes de la d’inici sino és amb motius econòmics per al fabricant, a costa de la salut drls nadons. Per-vers.

    Like

    • Totalment d’acord. És vergonyós.
      La publicitat és una gran generadora de creences, errònies, condicionadores i limitants. Per això cal tenir tanta cura amb què mirem i deixem mirar als nostres fill també.
      Gràcies per comentar.
      Una abraçada!

      Like

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s