Home
(Podeu llegir aquest i altres articles o adquirir la revista aquí. También en castellano.)

haver (de)

Heure, tenir. Amb la preposició de i l’infinitiu, constitueix el temps compost que denota la necessitat física, moral o lògica que s’acompleixi l’acció expressada pel verb principal. Obligatorietat.

 Exemples: has de menjar/ dormir/ estar-te quiet/ en silenci/ fer els deures…

 En general, significa que això és el que als mapares* els agradaria que fessis en aquest moment, el que creuen que toca fer o consideren més oportú en cada instant per la teva edat i entorn.

Quasi sempre és sinònim que l’adult en qüestió t’estima. Molt. I la seva manera de demostrar-ho, a vegades, és dir-te allò que (creu que) més et convé.

 Alternativa:  fer ús del verb poder, que significa tenir la capacitat o possibilitat de fer alguna cosa, i suposa un suggeriment (flexible), en lloc d’una obligació (intransigent).

 Exemples: pots/ podries menjar/ dormir/ estar-te quiet/ en silenci/ fer els deures… Que es pot arrodonir amb un si us plau i un gràcies.

 De tota manera, si tu no hi estàs d’acord, els ho pots dir ben clar: no tinc gana/ son, ara em ve de gust de jugar/ parlar/ cantar/ cridar… I negociar-ho. Recorda’ls que per a ser una persona autònoma i vàlida el dia de demà, necessites aprendre a gestionar les teves necessitats, deures i drets, avui. O, com a mínim, tenir veu i vot al respecte.

 * Mares i pares.

 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s