Home

 

(Podeu llegir aquest i altres articles o adquirir la revista aquí. Disponible también en castellano.)

De bona manera. Especialment d’una manera conforme al deure.

Les persones grans viuen segons un munt de normes— inventades per ells— amb la finalitat de fer les coses més fàcils i agradables per a tothom. Com que fa temps— perquè són grans— que ja hi estan avesats, tenen molt clar què hi encaixa i què no. (O altrament dit: el que està i el que està malament*.) Aquestes normes, però, poden variar segons la ciutat, el país o inclús la persona. Poden ser culturals, socials o per gust. Així, el que sembla que està per uns, pot no ser-ho per d’altres; i a l’inrevés.

Exemple: Porta’t/ camina/ parla/ menja/ seu bé. En realitat el que vol dir el teu mapare o acompanyant és que ho facis a la seva manera, la que considera òptima en aquest moment— que a vegades no és pas millor que la teva, sols diferent.

En cas que no hi estiguis d’acord, sempre pots demanar més explicacions amb un “com?” o “per què?”.

Alternativa: fer ús del verb poder, que significa tenir la capacitat o possibilitat de fer alguna cosa, i suposa un suggeriment (flexible), en lloc d’una obligació (intransigent) i substituir el bé per algun adjectiu més entenedor per a l’infant.

Exemples: podries caminar recte/ parlar més baixet/ menjar amb la boca tancada/ seure tranquil/ …? I es pot arrodonir, com sempre, amb un si us plau i un gràcies.

Si cada persona és un món… cada nen, també.


Recorda a l’adult en qüestió que tu encara estàs aprenent. En el fons, ja saben que sempre et portes : sols que, a vegades, a alguns, els costa acceptar la teva manera de fer-ho.

 

malament

No gens bé. Quelcom negatiu o insatisfactori.

Quan els mapares* diuen que estàs fent alguna cosa malament— igual que passa amb el que has de fer —, en general, vol dir que no ho estàs fent de la manera que, en general, es considera correcta; o la que ells consideren com a bona. (Als adults els agrada molt generalitzar, ja ho veuràs.)

Exemple: Portes/ fas/ parles/ camines… malament.

Alternativa: fer ús del verb provar, que implica la possibilitat de descobrir altres opcions, i resulta més respectuós i constructiu que emetre un judici només.

Exemples: I si proves de caminar/ fer-ho/ dir-ho d’una altra manera?

O, com en el cas del *, també es pot substituir la paraula per algun adjectiu més entenedor per a l’infant. I per arrodonir-ho, res millor que un si us plau i un gràcies.

Si cada persona és un món… cada nen, també.


De nou, recorda als adults que t’envolten que tu encara descobrint el món. Aprenent. Que és qüestió de temps i paciència. Els mapares són el teu millor exemple— inclús quan no ho saben—; poc a poc, aprendran també a créixer amb tu. Perquè t’estimen. Per això volen que tot estigui/ vagi/ es faci el millor possible. O, com ells diuen .

* Mares i pares.

 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s