Home

Avui, més que mai— fins ara— em sento agraïda. Potser pel fet d’estar tancant una etapa important, com a escriptora i com a mare. Perquè n’estic satisfeta; perquè he après, rigut, plorat, crescut al llarg d’aquest temps, envoltada de gent interessant. I perquè forma part del viatge. Meu. Nostre. De tots… Pot ser. O potser és perquè sento els ocells cantar aquest matí, com mai— fins ara—, i fa una brisa i un sol deliciosos. Perquè tinc la sort de gaudir d’un jardinet enmig de la ciutat, ple de vida. La meva, la dels animalets que ens visiten, curiosos. Perquè m’encanta tenir cura, veure créixer i collir plantes de l’hort i menjar-nos-les. O també podria ser perquè he pensat en el meu pare, que se’n va anar aviat farà un any, a seguir amb el seu pelegrinatge. Pot ser… Malgrat l’enyor, la tristesa, la frustració que sento a vegades, i que els ocells se’ns caguin a la terrassa. Malgrat tot, sóc afortunada. Ho sé, ho penso. Pel que tinc— fins ara—, el que he tingut i el que tindré; pel que ha passat i passarà; pel que ha vingut i el que vindrà. Ho sóc i en gaudeixo. Perquè tot està bé. Ho està i ho repeteixo. Perquè tinc un bon company d’aventures, a qui estimo i que m’estima, tant o més que el fill amb qui ens “tripetonegem” cada dia. Per tot això i més, avui, més que mai— fins ara— em sento agraïda. Molt. I ho dic en veu alta, en veu baixa, per dins, per fora. I per escrit. Perquè sóc escriptora. Passi el que passi… Gràcies. Fins ara. Sempre. 

8c55c93b-4d27-4cd6-8eef-683b0d8f772c

 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s